home
c1n

Primera edició de les “Converses filològiques” després de la mort de Pompeu Fabra (1954-1956)

Les «Converses filològiques» representen probablement l’obra de Pompeu Fabra que va tenir més influència en els destinataris i, amb tota seguretat, la que va tenir més repercussió en la conformació futura de la llengua catalana

c2n

Jardinets de Gràcia
1993

Fabra es mostrava sempre disposat a modificar la seva opinió si un lector suficientment documentat i amb un criteri raonable li feia veure un camí o una solució millors

Joaquim Rafel

c3n

Conversa núm. 584
5 d’agost de 1924

“Ens dol que la premsa diària, que tant de bé podria fer per a la difusió del bon català, contribueixi més aviat a la perpetuació i àdhuc a la introducció d’una munió de grafies, formes, paraules i construccions defectuoses”

cometes1

El català actual diu ment
menteixrecull recolleix

presum presumeix

cometes2

1 de setembre de 1920
Conversa núm. 196

cometes1

No capigut sinó cabut

 

cometes2

3 de gener de 1924
Conversa núm. 500

cometes1

Cal rebutjar el gerundi per
expressar la conseqüència

cometes2

9 d’octubre de 1925
Conversa núm. 703

lapubli

Les “Converses filològiques”

Pompeu Fabra va publicar 840 articles al diari La Publicitat entre els anys 1919 i 1928. El títol genèric de tots aquests articles, escrits amb un estil planer i publicats en un diari popular, va ser «Converses filològiques». La primera conversa va sortir el 18 de novembre de 1919 a l’edició de nit de La Publicidad, que aleshores tenia la capçalera en castellà.

Des de bon començament, Pompeu Fabra va tractar del redreçament del català literari o estàndard: va insistir en la depuració del català i en la unificació de la llengua; va explicar i defensar les solucions de l’Institut d’Estudis Catalans; va conversar amb els lectors i en va resumir els aclariments i les objeccions.

En cent anys, les «Converses filològiques» s’han publicat parcialment en quatre ocasions: el 1924 per l’editorial Regina, gràcies a Josep M. de Casacuberta; el 1946 en una edició d’homenatge, gràcies a una subscripció encapçalada per Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l’exili; els anys 1954-1956 per l’editorial Barcino, amb Santiago Pey com a curador, i els anys 1983-1984 per l’editorial Edhasa, amb edició crítica de Joaquim Rafel.

Finalment, el 2010, en el volum 7 de les obres completes de Pompeu Fabra, es van recollir totes les «Converses filològiques» de La Publicitat, més les 23 converses que Pompeu Fabra va publicar a l’exili, entre 1945 i 1947, en el diari La Humanitat (Montpeller). Jordi Mir i Joan Solà expliquen que les converses són «un dels conjunts científicament i socialment més perfectes i més influents de Fabra».

audioconverses

Audioconverses filològiques

escap

El joc d’escapada

A l’ombra de sant Pau

El primer joc d’escapada de la llengua catalana

Has participat mai en un joc d’escapada en viu? Potser coneixes els que se centren en el misteri, l’aventura, els assassinats o el terror. Et falta viure una nova experiència: el primer joc d’escapada que té Pompeu Fabra i la llengua catalana com a fil conductor. Sabràs gestionar bé el temps? Sabràs treballar en equip? T’esperen uns quants enigmes de llengua… i moltes pistes que no pots deixar escapar. Atreveix-t’hi! (i no diguis atreveix-te perquè, si no, hi entraràs amb mal peu…).

cfil